Category Archives: Uncategorized

Cobertures: Fracàs en l’intent de fer aflorar moltes treballadores de la llar de l’economia submergida

Confetti

La nova llei que havia de permetre fer aflorar moltes treballadores del servei domèstic i millorar-ne les seves condicions a l’Estat, moltes d’elles dones immigrades, ha fracassat. El  secretari d’Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, ha admès que la nova normativa ha fallat en el seu objectiu, tenint en compte les dades obtingudes. El Periódico de Catalunya titulava ahir en la seva edició en paper “Fracassa la llei per regularitzar les dones de fer feines” (p.26), mentre que en digital suavitzava el títol amb La nova normativa de treballadores domèstiques no aconsegueix que aflori l’economia submergida.

El 30 de juny es va acabar el període perquè els i les persones que tinguessin una treballadora de la llar a casa els fessin un contracte que els permetés cotitzar a la Seguretat Social. Segons el balanç dels sis mesos que ha durat la transició de l’antic règim de treballadores al nou, 342.000 treballadores estan ara afiliades, davant de les 297.000 del desembre del 2011. Tot i així, com apunta El Pais en el seu article Unas 28.000 empleadas de hogar han perdido su afiliación con el nuevo sistema destaca que en realitat la nova llei ha sumat només 17.000 afiliades més, ja que hi ha 28.000 treballadores discontínues -fan menys de 20 hores a la setmana en diferents llars- que l’1 de juliol van haver de donar-se de baixa perquè no els van fer contracte i ara ja no podran cotitzar pel seu compte. La situació afecta especialment les dones immigrades, un fet que pot impactar de forma greu en els seus drets, ja que podrien perdre el permís de residència i la targeta sanitària.  El mateix diari recorda que segons l’Enquesta de Població Activa, a l’Estat espanyol hi ha unes 400.000 treballadores domèstiques que no cotitzen. En la cobertura del primer balanç de la llei, d’altres mitjans destaquen altres aspectes, com ara les multes que poden haver d’afrontar les persones que no hagin contractat les treballadores. Així, el portal de notícies 324.cat remarca que Tenir un treballador de la llar sense contracte pot comportar una sanció de fins a 10.000 euros.

El llibre Couvrir les migrations, de Jean Paul Marthoz, que sortirà a l’octubre a Catalunya, dedica un apartat a l’anomenada “Feminització de les migracions” (pàg. 188). En l’article “Dona global, una veritat pertorbadora”, Mercedes M. Limon recorda que gairebé la meitat dels 120 milions d’immigrants legals o irregulars al món són dones, sent en alguns països com ara Filipines el col·lectiu predominant. En concret en l’àmbit del treball domèstic, considerat més precari per formar part de l’economia submergida i desenvolupar-se en un espai reproductiu, més procliu a abusos de drets i de desprotecció, l’autora de l’article cita el treball de la periodista Barbara Ehrenreich, i la professora de Sociologia de Berkeley, Arlie Russel Hochschild, han capgirat el concepte idealitzat de “dona global” analitzant la situació de les immigrades prestadores de serveis. Elles, en paraules de Marthoz, mostren no tan sols les desigualtats al món, sinó també les dificultats [de la seva situació] i sovint la hipocresia, arrogància i a vegades la crueltat d’aquells i aquelles que les contracten o les exploten.  Una bona recomanació fruit del llibre és l’estudi de Russel i Ehrenreich publicat amb el títol Global Woman: Nanies, Maides and Sex Workers in the New Economy.

La frase sobre la visió “glocal” de les migracions

Glocalproject

Tot allò que hi ha a la terra està connectat, va escriure el cèlebre fotoperiodista brasiler Sebastiao Salgado. A totes les persones ens afecta la creixent fractura entre rics i pobres, l’abast a la informació, l’augment demogràfic al Sud, la mecanització de l’agricultura, la destrucció del medi ambient,  la urbanització destructiva, la intolerància nacionalista, ètnica i religiosa. Les persones arrancades de casa seva són simplement les víctimes més visibles d’una convulsió global d’on tots/es en som responsables”, a La perspectiva “glocal”, Couvrir les migrations, Jean-Paul Marthoz (2011)

 

Eines: Recomanacions professionals de Bèlgica sobre el tractament de la diversitat als mitjans

Autoria: jdlasica

Els onze capítols del llibre Couvrir les migrations, de Jean-Paul Marthoz, incorporen tres grans eines: contactes d’associacions professionals de periodistes, bibliografia rellevant (periodística, sociològica, etc.) i un apartat de glossari de termes al final. Avui al bloc donem a conèixer un document molt útil elaborat per una associació professional a Bèlgica, sobre recomanacions d’ètica periodística a l’hora de tractar la diversitat als mitjans de comunicació. És un recurs que completa la coneguda Guia sobre el tractament de la diversitat cultural en els mitjans de comunicació elaborada a Catalunya amb l’impuls del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Bèlgica, sis recomanacions

L’Association des Journalistes Professionnels va elaborar un document marc al 1994 -sorprenentment encara és molt actual- amb el títol Recommandations pour l’information relative aux allochtones (accediu a la versió en francès o la versió anglesa).

1-Mencionar la nacionalitat/país d’origen/grup ètnic/color de pell/religió o cultura si la dada és rellevant

Un bon exercici per provar si és o no rellevant consisteix a substituir la paraula utilitzada per un equivalent referit a persones “nadiues” (adaptant l’exemple belga, seria canviar “blanc” per “negre”, “catòlic” per “musulmà” o “nascut a Marroc” per “nascut a Catalunya”).

2-Evitar generalitzacions i maniqueismes injustificats

Difícilment es pot considerar la població catalana com un grup homogeni; el mateix es pot aplicar amb les persones immigrades. Què vol dir “els marroquins/es”? Són vinguts del camp o de la ciutat? Són amazighs? Són de classe alta, mitjana o baixa?

El document també recomana evitar les històries escrites des de la dicotomia ells i nosaltres, que fomenten un polarització fictícia (ex. Els immigrants han d’aprendre la nostra llengua).

3-Evitar crear problemes o dramatitzar-los

Generalment, les persones immigrades apareixen als mitjans de comunicació quan s’aborda algun problema, fet que contribueix a que l’audiència les associï amb quelcom negatiu. Sovint moltes persones “nadiues” no tenen contacte amb persones immigrades I per tant no poden constratar allò que els diuen els mitjans. Per això, es recomana fer referència a les persones immigrades en situacions normals, de manera que es visualitzin com a ciutadans/es normals. És que una persona vinguda de Colòmbia no té una opinió formada sobre els impostos o l’oferta musical a Barcelona?

4-Cura, equilibri i correccions

Cal tenir molta cura amb l’ús del llenguatge, començant per terminologia que resulta confusa, com ara “no autòctons/es”, “immigrants”, “il·legals”, “demandants d’asil”. A l’hora d’escriure els cognoms de les persones de les minories ètniques, cal recordar que alguns d’aquests seran tan comuns com Dupont a França o Smith al Regne Unit [a l’Estat, trobaríem el paral·lelisme de Garcia]. Això, diuen les recomancions, no ens hauria de fer creure que quan la policia arresta una persona amb un cognom com ara Aktas, això no ens hauria de fer creure que és el germà de dos altres presoners amb el mateix nom!

5-Una mirada crítica a l’extrema dreta i el racisme

El silenci davant dels punts de vista racistes o d’extrema dreta no és la solució, asseguren les recomanacions: seria contraproduent excloure’ls del tot. Això, sí, cal posar en perspectiva i en context les seves manifestacions i sempre mencionar clarament l’autor/a de les paraules o opinions citades.

6-La comunicació no s’atura quan deixes d’escriure

Podria succeir que peces informatives escrites amb bona intenció causessin una negativa impressió als i les lectores. A causa del titular, per exemple, que no reflecteix els continguts de la notícia. La posició de la notícia al diari, ràdio o TV, tematitzada amb altres informacions, o bé la selecció de fotos o d’altres il·lustracions pot causar efectes no esperats. Cal doncs, extremar la precaució quan es publica o s’informa d’alguna cosa.

 

L’exemple citat es pot trobar al llibre Couvrir les migrations a la pàgina 218 sota l’apartat Manuels de journalisme. Tota la informació es podrà trobar a l’edició en català del llibre, pel qual s’està recollint suport a la plataforma de micro mecenatge Verkami. Ajuda a tirar endavant el llibre fent la teva aportació econòmica i difonent-lo per tot arreu!

La frase sobre migracions Sud-Sud

Karen Blumberg

“Nicaragüencs emigrats a Costa Rica, persones de Zimbawe refugiades a Sud-Àfrica, birmans a Tailàndia, treballadores domèstiques de Sri Lanka al Líban: les migracions Sud-Sud desperten rarament l’atenció dels mitjans de comunicació internacionals. I, malgrat això, aquestes migracions existeixen des de fa molt de temps, impliquen milions de persones -als Emirats Àrabs Units, Qatar o Kuwait, les persones estrangeres representen més del 70% de la població – i tendeixen a créixer, sobretot després de les mesures restrictives imposades pels països del Nord per “contenir” els fluxos migratoris”, Couvrir les migrations, Jean-Paul Marthoz (2011)

Cobertures: Forçades a abandonar les seves cases: 800.000 persones al 2011

 
Malian refugees in Niger. UNHCR/H. Caux
Avui 20 de juny se celebra el Dia Mundial del Refugiat, una bona data perquè els mitjans de comunicació es fassin ressò de les 800.000 persones que han abandonat les seves llars al 2011 arran de conflictes bèl·lics i manca d’aliments. Com cada any, l’organització CEAR ha presentat el seu informe La situación de las personas refugiadas en España, que denuncia que l’Estat espanyol continua a la cua de les peticions d’asil. Així, al 2011 es van tramitar tan sols 2.744 sol·licituds d’asil, xifra que situa l’Estat espanyol en la posició 24 sobre 27, respecte a altres països europeus. Amb tot, la xifra de l’any passat va ser major, amb un 24,4% més que al 2010. Pel que fa a les tramitacions, l’Estat va rebutjar 9 de cada 10 sol·licituds d’asil, tal com recull la notícia de BTV sobre l’informe.
Els mitjans s’han fet ressò d’aquest informe, sobretot partint de titulars més centrats en l’enfocament de l’Estat: així, mentre El Mundo denuncia que España ocupa uno de los últimos puestos de la UE por solicitudes de asilo, con 3.414 o l’ABC treu un titular de CEAR denuncia que España es cada vez más “cruel” e “insolidaria” con el asilo. A Catalunya, Europapress recorda la xifra minsa de sol·licituds d’asil a Catalunya, amb el titular Catalunya registra 267 solicitudes de asilo en 2011 ; el diari Expansión, però, destaca la xifra internacional, ressaltant: Refugiados.- Unas 800.000 personas han abandonado sus casas en 2011 por los conflictos bélicos y la falta de alimento.

El llibre Couvrir les migrations (2011) de Jean-Paul Marthoz  dedica diversos apartats a descriure el fenomen dels refugiats i demandants d’asil al món, tenint present la diferència que aquest col·lectiu té amb els anomenats “immigrants econòmics”. En el llibre, no tan sols aborda les definicions de “refugiat/da” de persecussió més política o de pertinença a un grup social més tradicionals -les que regula La Convenció de Refugiats de 1951- sinó que aporta informació sobre els anomenats refugiats per motius mediambientals. Un interessant gràfic també denuncia el gran volum de població que representen tant els refugiats com els desplaçats interns al món.
El 20 de juny, dia escollit per les Nacions Unides per celebrar aquesta efemèride coincidint amb el Dia dels Refugiats a l’Àfrica, servirà doncs perquè mitjans, com a vehicles d’actors polítics i socials al món, recordin els 47,3 milions de persones que es troben en situació de desplaçament forçat. En el context espanyol, entitats com CEAR continuaran reivindicant que es garanteixi el dret d’asil, tant en frontera com en territori. Com deia recentment, l’experta Àgata Sol Rueda en un article publicat en un bloc, la reivindicació no és tan sols complir amb la normativa nacional i internacional ja existent sobre la matèria, sinó també interpretar la llei d’una manera oberta que permeti la protecció d’aquestes persones que la necessiten.

Cobertures: Quatre anys després de la Directiva del Retorn, què en diuen les persones immigrades?

Álvaro Herraiz San Martín

Fa quatre anys, el 18 de juny del 2008 El Parlament Europeu va aprovar la Directiva del Retorn, coneguda per les organitzacions de drets humans com la Directiva de la Vergonya o de l’Expulsió. L’objectiu va ser intentar homogeneïtzar les polítiques migratòries dels estats membres: des d’aleshores, les persones immigrades sense els papers en regla poden detingudes a Europa poden passar fins a 18 mesos retingudes en centres d’internament -és el topall europeu- fins que se’n tramita l’expulsió -a l’Estat espanyol aquest màxim es va ampliar de 40 a 60 dies amb una reforma de la Llei d’Estrangeria-; les persones en situació irregular poden ser detingudes per una ordre administrativa i si els expulsen, no poden tornar a Europa fins a cinc anys; per últim, i potser un dels aspectes més controvertits, els menors sense família, anomenats “no acompanyats” poden ser repatriats. Així ho recollia el diari El Pais en un article d’aquell 2008.

En el context europeu de 2012, en un moment en què l’Estat espanyol està passant de ser un país d’immigració a un d’emigració, la Directiva es continua aplicant, com a marc que es concreta després amb les legislacions de cada Estat. En la cobertura informativa d’aquesta efemèride d’avui, es planteja una gran qüestió: els mitjans de comunicació que cobreixin la notícia, demanaran els parers de les persones immigrades, ja sigui a títol individual o als col·lectius anomenats “d’immigrants”?

En la Guia sobre el tractament de la diversitat cultural en els mitjans de comunicació, en què hi va participar la Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual, es recomanava Impulsar la pluralitat de les fonts d’informació, pròpies d’una societat diversa. “Els periodistes s’han d’acostumar a fer servir aquestes noves fonts i parlar amb possibles informadors, experts i especialistes que puguin aprofundir en aquestes qüestions o proporcionar-hi un altre punt de vista”, deia l’acord plasmat en la guia.

Jean-Paul Marthoz, en el seu llibre Couvrir les migrations  dedica un apartat (p.118-120) a parlar de les entrevistes a persones immigrades que estan en situació de risc, víctimes de trata o de violència s (sense documentacióexual). Per conèixer com la Directiva del Retorn està afectant els menors sense referents familiars a Europa, cal parlar amb els col·lectius que els acompanyen i els organismes dels quals en depèn la tutela, però també caldria entrevistar els mateixos/es protagonistes. Abans d’un encontre d’aquestes característiques, Marthoz recomana: “Cal definir clarament les regles d’una entrevista. Els testimonis han de saber com i en quin context seran difoses les seves paraules, si seran citats completament, si apareixeran en pantalla (…)”.

Els mitjans de comunicació, avui, difondran l’aniversari d’aquesta “pedra angular de la política migratòria a Europa”, l’expressió usada per la Comissió Europea a l’hora de referir-se a la directiva (en un comunicat dos anys abans), citant-ne les consqüències socials? Difondran les accions de protesta d’entitats contràries a la retenció de persones per una falta administrativa? O bé es limitaran a fer un petit breu sobre l’efemèride?

Un dels articles demolidors sobre les conseqüències de la Directiva, és sens dubte el del coordinador de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Estados Expulsadores y Semipersonas en la Unión Europea. Us en recomanem la lectura! 

Cobertures: Obama frena les deportacions dels joves “somiadors”

By Antonio Villaraigosa

Diversos mitjans publiquen avui dissabte dia 16 de juny que el President, Barack Obama, ha anunciat que s’aturaran les deportacions de gairebé un milió de joves menors de 30 anys que van arribar al país abans dels 16 anys. Això sí, com és habitual en la restrictiva política migratòria nord-americana, han de complir una sèrie de condicions: haver estat en el país durant cinc anys continuats, no tenir historial delictiu, formar part de l’Exèrcit o haver-se graduat en l’ensenyament secundari. L’anunci intenta acomplir alguna de les mesures de l’anomenada Dream Act -o llei del Somni- la reforma de la política migratòria que des de fa una dècada s’està intentant aprovar, amb el rebuig republicà.

Us convidem a contrastar les cobertures informatives d’aquest anunci, tenint en compte la premissa de l’autor de Couvrir les migrations, Jean-Paul Marthoz:

“Els periodistes no tenen com a missió ser els taquígrafs passius o servils dels poders polítics, intel·lectuals, econòmics i estadístics. El seu paper és passar el filtre de la crítica més rigorosa, tot i que això no agradi”, Couvrir les migrations (2011)

Alguns mitjans s’han centrat més en el discurs del President, com ara La Vanguardia: “Obama: no es justo deportar a jóvenes que son “estadounidenses de corazón”. El mitjà destaca en el subtítol digital que no se’ls deportarà ja que els menors “no són un risc”, fent l’assumpció que un dels motius per les deportacions podria ser la seva perillositat, és a dir, reforçant el discurs securitarista sobre la immigració.

D’altres, com l‘article d’El País o la notícia a la BBC, posen en context l’anunci d’Obama en ple procés pre-electoral. El diari Ara  també ho cita: “William Marquez afirma que la mesura intenta evitar l’efecte positiu sobre els votants hispans que està tenint l’acció de Marco Rubio, un senador republicà nascut a Cuba que representa la possibilitat més gran perquè el rival d’Obama, Mitt Romney, connecti amb aquest col·lectiu.”

Ja ho sabeu, un resum dels titulars sobre aquesta notícia:

Obama anuncia que dejará de expulsar a jóvenes inmigrantes sin papeles, El Pais

“Obama: no es justo deportar a jóvenes que son “estadounidenses de corazón”, La Vanguardia

Els Estats Units no deportaran els immigrants que van arribar-hi sent menors d’edat, Ara.cat

Obama ends young migrant deportations, BBC

Una benvinguda al bloc vinculat al llibre Corresponsals de les migracions

Benvinguts/des a aquest bloc de debat al voltant de com el periodisme pot abordar les migracions: 

Des d’avui mateix difondrem bones i males pràctiques periodístiques, recursos i enllaços interessants del llibre Couvrir les migrations, de Jean-Paul Marthoz, una obra imprescindible per a professionals del periodisme i de les migracions.

El periodista Carles Solà va topar amb aquest llibre i el seu autor en unes jornades celebrades al Marroc sobre migracions Sud-Sud i periodisme i va decidir que volia portar aquest llibre a Catalunya. Doncs bé, el propòsit s’ha fet realitat.

Avui comença la campanya per aconseguir el finançament necessari per a editar en català i adaptar l’obra Couvrir les migrations al portal de micromecenatge Verkami, pitgeu aquí per accedir-hi i fer la vostra aportació.

El projecte, liderat pel periodista de TV3, pretén obtenir el finançament necessari per tirar endavant un projecte que fusiona el Periodisme i les Migracions. Si s’aconsegueix, s’editarà el llibre al català, que tindrà per títol Corresponsals de les migracions. La cobertura informativa d’un fet global i es realitzaran tertúlies periodístiques al voltant d’aquestes dues temàtiques. El llibre serà editat per l’editorial Pol·len Edicions.

Gràcies per seguir-nos,

Equip de Corresponsals de les migracions

http://www.verkami.com/projects/2260-corresponsals-de-les-migracions/widget_landscape