Cobertures: Quatre anys després de la Directiva del Retorn, què en diuen les persones immigrades?

Álvaro Herraiz San Martín

Fa quatre anys, el 18 de juny del 2008 El Parlament Europeu va aprovar la Directiva del Retorn, coneguda per les organitzacions de drets humans com la Directiva de la Vergonya o de l’Expulsió. L’objectiu va ser intentar homogeneïtzar les polítiques migratòries dels estats membres: des d’aleshores, les persones immigrades sense els papers en regla poden detingudes a Europa poden passar fins a 18 mesos retingudes en centres d’internament -és el topall europeu- fins que se’n tramita l’expulsió -a l’Estat espanyol aquest màxim es va ampliar de 40 a 60 dies amb una reforma de la Llei d’Estrangeria-; les persones en situació irregular poden ser detingudes per una ordre administrativa i si els expulsen, no poden tornar a Europa fins a cinc anys; per últim, i potser un dels aspectes més controvertits, els menors sense família, anomenats “no acompanyats” poden ser repatriats. Així ho recollia el diari El Pais en un article d’aquell 2008.

En el context europeu de 2012, en un moment en què l’Estat espanyol està passant de ser un país d’immigració a un d’emigració, la Directiva es continua aplicant, com a marc que es concreta després amb les legislacions de cada Estat. En la cobertura informativa d’aquesta efemèride d’avui, es planteja una gran qüestió: els mitjans de comunicació que cobreixin la notícia, demanaran els parers de les persones immigrades, ja sigui a títol individual o als col·lectius anomenats “d’immigrants”?

En la Guia sobre el tractament de la diversitat cultural en els mitjans de comunicació, en què hi va participar la Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual, es recomanava Impulsar la pluralitat de les fonts d’informació, pròpies d’una societat diversa. “Els periodistes s’han d’acostumar a fer servir aquestes noves fonts i parlar amb possibles informadors, experts i especialistes que puguin aprofundir en aquestes qüestions o proporcionar-hi un altre punt de vista”, deia l’acord plasmat en la guia.

Jean-Paul Marthoz, en el seu llibre Couvrir les migrations  dedica un apartat (p.118-120) a parlar de les entrevistes a persones immigrades que estan en situació de risc, víctimes de trata o de violència s (sense documentacióexual). Per conèixer com la Directiva del Retorn està afectant els menors sense referents familiars a Europa, cal parlar amb els col·lectius que els acompanyen i els organismes dels quals en depèn la tutela, però també caldria entrevistar els mateixos/es protagonistes. Abans d’un encontre d’aquestes característiques, Marthoz recomana: “Cal definir clarament les regles d’una entrevista. Els testimonis han de saber com i en quin context seran difoses les seves paraules, si seran citats completament, si apareixeran en pantalla (…)”.

Els mitjans de comunicació, avui, difondran l’aniversari d’aquesta “pedra angular de la política migratòria a Europa”, l’expressió usada per la Comissió Europea a l’hora de referir-se a la directiva (en un comunicat dos anys abans), citant-ne les consqüències socials? Difondran les accions de protesta d’entitats contràries a la retenció de persones per una falta administrativa? O bé es limitaran a fer un petit breu sobre l’efemèride?

Un dels articles demolidors sobre les conseqüències de la Directiva, és sens dubte el del coordinador de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Estados Expulsadores y Semipersonas en la Unión Europea. Us en recomanem la lectura! 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s